La paradoxa en la gestió del foc i de l’aigua
Article publicat a El Punt.
Com més recursos hi destinem, més focs patim. Com més invertim en l’aigua, més sequera i dificultats de gestió. Què està passant? Aquestes són preguntes evidents, que afloren si analitzem els darrers esdeveniments que s’han produït, alguns dels quals estan en ple debat públic en l’actualitat.
Pel que fa al foc cal, amb urgència, un canvi de model. Un model decidit i valent, que faci prevaler la prevenció per sobre de l’extinció. Un model que, com es diu popularment «apagui el foc a l’hivern»; és a dir, que vetlli per les neteges forestals i, sobretot, pel seu posterior manteniment. Que tingui en compte que a Catalunya, més de la meitat de la superfície és avui en dia bosc i, en concret, un bosc jove i mal gestionat, sense un paisatge en mosaic que aïlli les diferents masses forestals i permeti al foc aturar-se quan s’inicia.
Molts municipis rebem ajuts puntuals per traçar franges de protecció, per fer neteges forestals, per eliminar sotabosc. Tanmateix, al cap de poc temps, aquell espai torna a ser colonitzat per la densa vegetació i cal una nova inversió econòmica per mantenir-lo, la qual, massa sovint, no arriba. Si invertíssim l’import del cost d’un vehicle d’extinció (sigui terrestre o, més encara, aeri) en aquestes neteges seguides del manteniment amb pastures, garantiríem centenars de caps de bestiar. A més, i com a beneficis subsegüents, els ramats són productius; signifiquen feina i una certa mà d’obra, generen beneficis i asseguren mantenir el paisatge, la biodiversitat i, sobretot, la lluita estratègica i eficient contra els incendis forestals a mitjà i llarg termini. Pel que fa a costos, una hectàrea de pastura significa una inversió d’entre 17 i 45 euros. Si tenim en compte que les inversions en extinció són de milions d’euros cada any al nostre país, un senzill càlcul ens evidencia que, amb poc temps, tindríem amortitzada la feina de l’esforç inicial en prevenció, tot gestionant ramats, els quals generarien paisatge, riquesa i beneficis, a més de l’evident finalitat d’evitar incendis forestals. Em costa entendre per què encara no hi hem apostat; potser perquè no som capaços com a país de mirar més enllà de quatre anys, i apostar per mesures a mitjà termini?
La Devesa: gestió de present i de futur
Pots deixar el teu comentari
El regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, explica alguns dels eixos de govern d’una gestió de present i futur per a la Devesa.
El passat diumenge 28 de febrer, el Sr. Albert Riera, regidor d’Unió Democràtica a l’Ajuntament de Girona, va publicar un escrit acusant el govern municipal de considerar la Devesa «un problema, una nosa i un molí quixotesc que cal abatre». També parlava d’«ensurts i despropòsits» i d’«il·legalitats manifestes». Sincerament, crec absolutament esbiaixats i tendenciosos aquests qualificatius. Aquesta mena d’adjectivació dramàtica i apoteòsica és la que ens té acostumats l’oposició, i que fa un escàs servei a la ciutat i a la ciutadania. És cert que tot és millorable, però l’exageració i el catastrofisme no són les eines per a la millora. Tot el contrari: fan perdre credibilitat a l’acusador.
Sèquia Monar
Pots deixar el teu comentari
El govern de la ciutat de Girona té un compromís constant amb la ciutat i això només és possible barri a barri. El regidor Ponç Feliu explica les millores fetes a la sèquia Monar:
La sèquia Monar és la principal artèria de l’entramat de recs, cursos d’aigua i elements hídrics de Santa Eugènia de Ter, la qual ha proporcionat durant segles energia a les turbines de les fàbriques i aigua pels conreus d’horta de Salt i de Girona. Tanmateix, des de l’aturada del seu ús com a recurs industrial, el manteniment per part de les pròpies fàbriques i indústries ha estat pràcticament inexistent; és per això que els regants i els Ajuntaments de Salt i Girona han hagut de prendre les regnes per garantir un bon estat de la sèquia.
Durant l’any 2009 em vaig reunir amb diversos veïns del barri, i també amb el president i una delegació de l’AV Santa Eugènia, els quals em van mostrar la preocupació per la manca de neteja del tram de la sèquia al seu pas pel municipi de Girona. Des de l’Ajuntament de Girona varem adquirir el compromís de netejar i condicionar la sèquia al llarg dels propers dos anys. Durant el mateix 2008 es va netejar el 50% del seu traçat (tram Marfà-Güell). Un cop feta aquesta inversió, de més de 20.000 €, tocava netejar i consolidar el tram Marfà-Salt, el qual té, a més de brutícia acumulada, problemes estructurals més costosos. En aquest sentit, juntament a la Comunitat de Regants hem anat a cercar el finançament de l’obra al Departament d’Agricultura i Acció Rural, on la receptivitat i interès del seu Director Territorial, el Sr. Josep Guix, ha permès tirar endavant una potent actuació de 178.000 €, dels quals n’aporten 33.000 l’Ajuntament de Salt (tram de sèquia d’aquest municipi), 33.000 l’Ajuntament de Girona, i 112.000 el propi Departament. Aquesta actuació, que comença aquesta mateixa setmana, endreçarà, netejarà i consolidarà l’estructura d’aquest patrimoni històric i natural de Santa Eugènia de Ter, amb una durada d’unes sis setmanes.
Per tant, s’haurà acomplert el compromís adquirit el 2007 amb l’AV Santa Eugènia, complementat, a més, per una actuació de millores de les turbines històriques de la Marfà, gràcies a un conveni signat entre la regidoria de Cultura del propi Ajuntament de Girona i el Consorci Alba-Ter amb fons europeus de recuperació del patrimoni fluvial.
Article del regidor Ponç Feliu publicat a El Dimoni de Santa Eugènia.
