Santa Eugènia de Ter. La història d’un poble
Pots deixar el teu comentari
La tinenta d’alcalde de l’àrea de cultura i educació Lluïsa Faxedas ha escrit aquest article sobre el barri de Santa Eugènia. Aquí l’adjunto, perquè una ciutat només pot construir-se barri a barri.
Aquest passat diumenge -25 d’abril- una seixantena de persones vam estrenar una nova proposta del Museu d’Història de la Ciutat, Passejades pel barri, amb un itinerari guiat pel barri de Santa Eugènia. La nostra ruta, molt ben conduïda per en Jaume Prat, col·laborador habitual de les activitats del museu i un excel·lent divulgador (a més d’historiador rigorós), va començar davant del Centre cívic de Can Ninetes, l’exemple més destacat dels masos que en altres temps havien ocupat part del territori del poble de Santa Eugènia de Ter. Vam resseguir el perímetre del que n’havia estat el nucli, tot coneixent anècdotes del passat del poble; tot seguit vam parlar de la Marfà, una de les fàbriques tèxtils més emblemàtiques, ara en procés de transformació en un centre cultural que també inclourà un espai patrimonial sobre el barri i la industrialització de la ciutat. El recorregut va seguir amb les referències a la Sèquia Monar i els horts, tot visitant el safareig públic recentment restaurat gràcies a la col·laboració del Consorci Alba-Ter. Després vam anar cap a la zona de la Rodona, tot debatent sobre els antics límits entre Girona i Santa Eugènia; i finalment, vam parlar de l’antic Pont del Dimoni i de l’actual Col·legi de Santa Eugènia o Col·legi Groc, del qual en Jaume ens va explicar algun secret, que interessarà els arquitectes i creiem que estaria bé que publiqués ben aviat.
Barri a barri
Aquests dies recupero un article publicat l’any 2008 per reiterar una idea: una ciutat només es pot construir barri a barri i sense oblidar ningú.
Amb la inauguració, ahir dissabte, del Centre Cívic Ter i de la Biblioteca Antònia Adroher, l’Ajuntament de Girona ha fet realitat un somni i un desig compartit amb els veïns i veïnes de Taialà, Germans Sàbat, Fontajau, Sant Ponç i Domeny: la de dotar els barris de l’esquerra del Ter d’un equipament cívic i cultural de primer ordre, que es convertirà des d’ara en punt de trobada i espai dinamitzador per a tots els qui viuen en aquest sector de la ciutat.
Són aquests uns barris que, junts, conformen allò que n’anomenem l’esquerra del Ter: barris amb una forta identitat pròpia, i amb una història intensa de treball, d’esforç i de lluita per millorar les condicions de vida a nivell individual i també col·lectiu. Una lluita que els successius governs democràtics d’aquest ajuntament han compartit i a la que han contribuït tot transformant completament aquest sector de la ciutat, que ara pot encarar amb optimisme les properes transformacions urbanes.
