La biblioteca i l’arxiu gironins

El dilluns 12 de juliol, conjuntament amb la subsecretària de Cultura de l’Estat, Mercedes Elvira del Palacio Tascón, vam presentar els projectes de les noves seus de la Biblioteca Pública i de l’Arxiu Històric Provincial de Girona. A la de Junta de Govern Local, vam tenir ocasió d’assistir a la presentació de les maquetes dels dos edificis. Amb aquesta inversió a favor de la ciutat disposarem de dos nous equipaments de primer nivell i la millora de tota la zona a l’entorn del carrer Emili Grahit.

La biblioteca té un pressupost de 16,2 milions d’Euros i formarà part d’un nou complex cultural al costat del nou Centre d’Art Contemporani. A Girona la llum és part del nostre patrimoni i l’edifici de la biblioteca de 8.074 metres quadrats la convertirà en la protagonista, gràcies a les finestres grans, un pati interior i les terrasses. L’equipament comptarà amb un auditori, una sala de treball en grup i una zona infantil. Com que serà construïda amb finestrals oberts i grans, de nit la Biblioteca il·luminarà tot l’entorn.

Les obres de la nova Biblioteca Pública de l’Estat finalitzaran a començaments de 2013 i, aleshores, començarà a edificar-se el nou Arxiu Històric Provincial de Girona. Els espais de la seu actual, situada al convent de Sant Josep, han quedat petits. El nou edifici estarà al carrer Pont de la Barca, al barri de Fontajau, i s’integrarà a la xarxa d’arxius de la Generalitat com a Arxiu Històric de Girona.

La cultura i l’educació són una bona aposta econòmica per al conjunt de la ciutat. Sempre he cregut que tothom pugui tenir una bona formació és una de les millors apostes per anar creant i consolidant una societat no només més justa i cohesionada, sinó també més eficaç i eficient.

Estiu a Girona

El passat dissabte 26 de juny, van obrir les piscines municipals de la Devesa. El Sevei d’Esports de l’Ajuntament organitzà una classe de gimnàs aquàtic i la quarta Aquatló Popular de Girona en benefici de l’associació Catalana de la Síndrome de Rett. Per altra banda, el proper onze de juliol les piscines municipals de la Devesa, juntament amb les de Santa Eugènia – Can Gibert i Palau, participaran en la campanya «Mulla’t per l’esclerosi múltiple». Són bones iniciatives ciutadanes a favor d’una causa noble.

El parc de la Devesa és un entorn magnífic per passar un matí o una tarda d’estiu, és un tresor natural i cultural de Girona i el millor emplaçament per tenir-hi serveis esportius a prop del centre de la ciutat. Des de ja fa uns quants mesos, hem portat a terme diferents actuacions de millora, entre les quals, voldria destacar la construcció de tres pistes de tennis de paviment sintètic, dos de pàdel de gespa artificial, una zona de volei sorra, l’ampliació dels espais de gespa destinats a solàrium, així com millores en el vas i zona de platja de la piscines. Tot aquest procés de remodelació es completarà quan acabi la temporada d’estiu, amb la construcció d’uns nous vestidors i l’arranjament i posta a punt definitius de les zones de pas de tota la zona esportiva. Un any més, s’ofereix el servei de bibliopiscina, per tal de facilitar llibres, revistes i activitats a tots els usuaris.

En un altre ordre de casos, com cada any i en el marc del Programa de Vacances, arrenquen els casals d’estiu de l’Ajuntament de Girona, que són una excel·lent oportunitat de participar en activitats esportives de tot tipus, culturals, esportives o de lleure. El govern de la ciutat també ha posat en marxa un programa de beques per facilitar que es puguin inscriure tots els nens i nenes de la ciutat que ho vulguin. Hi ha una oferta àmplia de casals molt diversos, de bàsquet, d’esports, de dansa, d’idiomes i de teatre, de circ, de natació i de futbol, entre molts d’altres. Ha arribat l’estiu a Girona! Tots els joves estan convidats a participar-hi i a aprendre tot divertint-se.

Impulsa. Fòrum de la Fundació Príncep de Girona

Article d’Ignasi Thió

El dia 1 de juliol, dijous, la Fundació Príncep de Girona va clausurar el I Fòrum Impulsa a Girona. Muhammad Yunus en va ser un dels ponents més destacats: premi Nobel de la pau l’any 2006 i premi príncep d’Astúries de la Concòrdia l’any 1998 pels esforços per incentivar el desenvolupament social i econòmic a favor dels més humils. També hi van participar la Masia del Futbol Club Barcelona o Elena Ochoa, el jove ballet de Catalunya, l’economista Ana Maiquès o l’Anna Maria Geli, rectora de la Universitat de Girona.

Anna Pagans, alcaldessa de Girona, ens recordava que la primera edició del Fòrum Impulsa ha estat un èxit, perquè ha programat temes d’interès per a la joventut i ha convocat experts de prestigi en àmbits tan diferents com l’educació, la formació, la tecnologia o l’esport. De fet, el fil conductor va ser l’esperança en la joventut com a factor clau per a canviar i millorar el món en el futur.

Al marge de qualsevol debat polític, que en les circumstàncies actuals resultaria del tot banal, cal destacar que Impulsa ha estat un èxit, i que ha tingut repercussió a Girona, Catalunya, la restat de l’Estat i a Europa. Domènec Espadalé, president de la cambra de comerç de Girona, va dir amb encert que la Fundació Príncep de Girona ha complert l’objectiu de la creació de vocacions emprenedores. I Iñaki Frades, president de Pimec Girona, certificava que la capital de l’Onyar havia aconseguit rellevància com a capital internacional.

En un moment de dificultats econòmiques, amb dificultats notables per a les famílies i els barris, l’aposta a favor de la transformació i la solidaritat, la innovació i l’emprenedoria de la joventut, impulsada per ponents de prestigi i amb la col·laboració activa de les empreses més importants com a patrons, és una bona notícia per a la ciutat de Girona. La potència cultural i congressual de la ciutat es complementa bé amb aquesta nova iniciativa.

Al llarg del devenir històric, hi ha hagut períodes difícils, quan a més de les dificultats del dia a dia, han ocorregut canvis importants que han ajudat a superar situacions complexes i han creat nous escenaris per a l’esperança i el progrés. L’energia i les idees, l’esforç i el treball són bones receptes de futur per mantenir-nos de manera tossuda en contra de les circumstàncies i a favor de l’optimisme de la feina ben feta.

L’onzè Festival de Músiques Religioses i del Món

El concert flamenc d’Enrique Morente, que obria l’onzena edició del Festival de Músiques Religioses i del Món, el dissabte 26 de juny a les 21 hores de la nit, convertí l’Auditori Palau de Congressos de Girona en un espai gairebé sagrat, perquè hi va tenir lloc una Missa flamenca, que musicà textos de grans poetes com fray Luis de León o san Juan de la Cruz, de Juan del Encina o Lope de Vega.

La basilica de Saint-Denis a l’antiga presó parisina de La Conciergerie o la plaça de la Catedral de Barcelona són escenaris, on Enrique Morente ja havia cantat una Misa flamenca. A Girona, però, els responsables de l’onzena edició del Festival de Músiques Religioses i del Món, Víctor García i Pep Salazar, a qui vull traslladar personalment la meva més sincera enhorabona, van demanar nous temes musicats a Enrique Morente, que aconseguiren captar i despertar l’interès i l’estima de tothom.

El dilluns 28 de juny, continuava el Festival amb un nou èxit: les corals del FEiEG, Saba Nova, Xàntica i Pla de Girona i els cors Juvenil Geriona, Filharmonia i Maragall i Preludi foren les 150 veus gironines, que acompanyaren de manera ben notable el cant d’amor i diàleg, de diversitat i mediterraneïtat de Maria del Mar Bonet a l’escenari incomparable de les escales de la Catedral.

La cultura i la música tenen un paper central a les polítiques educatives i de civisme, per comprendre i viure la realitat de manera polièdrica. Un bon exemple és Staf Benda Bilili. Actuen el dimarts. Són un grup de músics paraplègics a causa de la poliomielitis, d’entre Kinshasa i Brazzaville, que canten a favor de la vida i l’esperança en el futur, tot i que estan molt acostumats a viure tot afrontant dificultats i superant obstacles.

Ho escrivia fa uns dies el regidor Ignasi thió: Girona és una ciutat de música. L’èxit de crítica i de públic del Festival, també com a formula d’observatori d’altres cultures llunyanes, o com a obertura a la curiositat per apropar-nos els uns amb els altres, demostra que l’aposta per la qualitat musical ha estat una bona opció. Hi ha un cartell d’altíssim interès, que també comptarà amb la presència a Girona del cantant africà Salif Keita o de Kepa Junkera, entre d’altres, i la gent hi té molt interès i hi participa activament.

La paradoxa en la gestió del foc i de l’aigua

Article publicat a El Punt.

Com més recursos hi destinem, més focs patim. Com més invertim en l’aigua, més sequera i dificultats de gestió. Què està passant? Aquestes són preguntes evidents, que afloren si analitzem els darrers esdeveniments que s’han produït, alguns dels quals estan en ple debat públic en l’actualitat.

Pel que fa al foc cal, amb urgència, un canvi de model. Un model decidit i valent, que faci prevaler la prevenció per sobre de l’extinció. Un model que, com es diu popularment «apagui el foc a l’hivern»; és a dir, que vetlli per les neteges forestals i, sobretot, pel seu posterior manteniment. Que tingui en compte que a Catalunya, més de la meitat de la superfície és avui en dia bosc i, en concret, un bosc jove i mal gestionat, sense un paisatge en mosaic que aïlli les diferents masses forestals i permeti al foc aturar-se quan s’inicia.

Molts municipis rebem ajuts puntuals per traçar franges de protecció, per fer neteges forestals, per eliminar sotabosc. Tanmateix, al cap de poc temps, aquell espai torna a ser colonitzat per la densa vegetació i cal una nova inversió econòmica per mantenir-lo, la qual, massa sovint, no arriba. Si invertíssim l’import del cost d’un vehicle d’extinció (sigui terrestre o, més encara, aeri) en aquestes neteges seguides del manteniment amb pastures, garantiríem centenars de caps de bestiar. A més, i com a beneficis subsegüents, els ramats són productius; signifiquen feina i una certa mà d’obra, generen beneficis i asseguren mantenir el paisatge, la biodiversitat i, sobretot, la lluita estratègica i eficient contra els incendis forestals a mitjà i llarg termini. Pel que fa a costos, una hectàrea de pastura significa una inversió d’entre 17 i 45 euros. Si tenim en compte que les inversions en extinció són de milions d’euros cada any al nostre país, un senzill càlcul ens evidencia que, amb poc temps, tindríem amortitzada la feina de l’esforç inicial en prevenció, tot gestionant ramats, els quals generarien paisatge, riquesa i beneficis, a més de l’evident finalitat d’evitar incendis forestals. Em costa entendre per què encara no hi hem apostat; potser perquè no som capaços com a país de mirar més enllà de quatre anys, i apostar per mesures a mitjà termini?

[Llegeix més....]

Mecanismes de participació i governança compartida

Ramon Macaya, president de l’associació de veïns de Santa Eugènia de Ter, publicà el diumenge 23 de maig un interessant article, on plantejava obertament que a Girona fóra bo tenir més mecanismes i procediments per tal que les associacions, entitats i la societat civil poguessin participar més en les decisions de govern de la ciutat. El cert, però, és que els mecanismes, camins i maneres de participar i col·laborar amb el govern municipal són molts i diversos. En donaré alguns dels exemples més evidents.

La participació ha estat sempre un dels eixos importants de la política del govern de la ciutat de Girona, tant de les associacions de veïns, com del conjunt de la ciutadania. Les institucions i els mecanismes de participança estan regulats des de novembre de 2005. L’Ajuntament ha posat a disposició de tota la ciutadania els següents drets: el de petició, perquè tothom pugui realitzar sol·licituds de matèria municipal; el de proposta, per a prestació de serveis públics municipals; el d’audiència pública i debat, per tenir mecanismes de trobada i diàleg; el dels veïns i veïnes, per demanar una consulta popular; o el d’iniciativa privada, per promoure accions o activitats municipals. Ha fet taules territorials a diferents barris de la ciutat. Ha invertit i acompanyat les entitats, perquè poguessin gestionar-se amb completa independència i autonomia. Ha fet passos endavant per definir entre tots nous plans d’usos en espais característics de la ciutat. Tothom pot fer arribar la seva veu directament a l’equip de regidors i regidores per mitjà de la bústia d’avisos del consistori. La xarxa urbana de centres cívics és amplíssima i, en aquest terreny, el govern ha avançat moltíssim els últims anys.

Per altra banda, les eleccions continuen sent el mecanisme més fiable de participació. A Girona, des de l’any 1976, hi ha hagut un total de 32 processos electorals i democràtics (8 eleccions municipals, 8 del Parlament de Catalunya, 10 del Congrés i Senat i 6 del Parlament Europeu), sense tenir en compte els diferents referèndums, tant de lleis orgàniques i constitucionals, com dels de l’Estatut de 1979 i 2006. A les eleccions municipals de 1987 el percentatge de participació va ser del 66,77%; el 1991, del 57,97%; el 1995, del 63,88%; el 1999, del 57,9%; el 2003, del 61,3%; i el 2007, del 51,29%. Aquestes són algunes dades sumarials per tenir en compte que, ara com ara –tot i els problemes i limitacions– les eleccions són l’espina dorsal del sistema democràtic. No podem menystenir les consecucions de la democràcia representativa en nom d’uns ideals de democràcia participativa que no hem atrapat, ni a Girona ni a cap país del món.

[Llegeix més....]

Aportar per construir

Comparteixo la voluntat que el barri sigui un lloc on viure cada vegada millor, on la diversitat sumi i no resti i on la gent vulgui viure i no marxar-ne. Comparteixo també la necessitat de construir un sistema democràtic més eficient i més satisfactori, que formi ciutadans lliures i desvetllats. Comparteixo la necessitat de ser diligent en les obres i no entretenir-nos en processos estranys.

I perquè comparteixo aquests criteris i aquestes idees, no comparteixo la idea i el prejudici que la culpa sigui sempre de l’altre, ni he cregut mai es conspiracions mundials contra projectes locals. En la gènesi d’un mal funcionament de les coses, normalment les responsabilitats van compartides.

Ja m’he excusat i he donat explicacions diverses vegades sobre els endarreriments que pateixen algunes obres a Santa Eugènia: ho he fet per carta, presencialment en dues assemblees i sempre que se m’ha demanat. Em sembla haver explicat el perquè dels endarreriments, els marges per a les actuacions i tot el que se m’ha demanat des de qualsevol entitat de Girona.

Però és xocant veure que encara algú es lamenta per decisions preses fa anys, com la construcció dels dos blocs, que varen permetre adquirir la Marfà o per enèsima vegada queixar-se del procés participatiu sobre la frontissa -que la Generalitat va premiar per ben fet- o tantes coses passades. Podem fer-ho si ens ajuden a millorar processos futurs però no si ens empenyen a un exercici de melangia que aturi i evitem mirar al futur.

Un cas ben evident del que vull dir és la reforma de la plaça del Barco: des de l’inici va quedar clar que només en podríem executar una fase, des d’un inici va quedar clar com es prendria la decisió: d’acord amb el procediment que proposà l’Associació de Veïns. Es va fer una sessió per recollir idees entre veïns, es varen presentar plànols i projectes i es varen recollir observacions i es va tornar a presentar el projecte. En total, vaig assistir a tres assemblees i es va decidir, també en assemblea, quina fase s’executaria. El projecte a més s’exposà al públic com tots els que aprova l’Ajuntament i, sense que ningú presentés cap al·legació, es va aprovar per unanimitat a la Junta de Govern. Varem fer el procés que l’Associació de Veïns va indicar, i ara resulta que el resultat no és l’adient? On tenim el problema, quan els processos premiats no valen ni tampoc els que l’associacionisme posa en funcionament? Només en la banda dels polítics municipals?

[Llegeix més....]

Girona, Font de la pólvora i la plaça Llimoner

La ciutat és i ha estat una peça clau de l’evolució de les societats humanes: nucli organitzatiu de les primeres comunitats; escenari de trobada, diàleg i organització conjunta de la vida en comú; o espai de solucions als reptes del gran creixement demogràfic del XVIII i de la industrialització del segle XIX. A la ciutat, avui, es continua a la recerca de solucions, en un context de dificultats econòmiques a causa de la crisi, per guardar esperança en el futur.

Girona desperta cada matí per avançar i superar obstacles. És plena de gent disposada a construir nous camins. I creix en tots els sentits, perquè la ciutat la fan les persones. Estic convençuda que serem allò que ens proposem ser. La ciutat és una empresa comuna de voluntats compartides en un objectiu i el compromís és un dels actius més importants que tenim. Barri a barri, sense deixar ningú enrere, només podem avançar junts.

El barri de la Font de la pólvora –com els altres barris de la ciutat– no es resigna, tot i que coneix que no li ha estat ni serà fàcil, i s’esforça per superar totes les incerteses del demà. L’Associació de veïns del barri ha començat una campanya per preservar els espais cívics i municipals, és a dir, els espais comuns, de tots i de totes, dels veïns i de les veïnes. Ho va explicar, la Cristina Ros, presidenta de l’Associació de veïns, fa pocs dies, quan vam coincidir en la inauguració de la remodelació de la Plaça Llimoner.

El govern de la ciutat hi ha invertit més de 172 mil Euros. Aquest nou espai ha de contribuir a promoure la convivència i la relació entre tots els veïns. S’han eliminat barreres arquitectòniques, transformat murs de contenció, adaptat rampes, renovada la xarxa de clavegueram i pavimentat. És una acció més, entre moltes d’altres, que ha de contribuir i sumar, perquè els veïns tinguin les eines per continuar fent ciutat.

La millora de l’espai físic, les condicions dignes dels habitatges, la construcció d’equipaments, l’adequació de places i carrers, són passos endavant per anar avançant cada vegada més a favor d’una Girona cohesionada socialment i territorialment. No oblidar ningú, no és un ajut parcial, és una convicció assenyada a favor del bé comú.

El Gironès: comarca urbana o rural?

Segons paràmetres oficials de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), l’any 2004 un 17% dels habitants del Gironès vivien en un municipi rural (es considera com a “municipi rural” aquell de menys de 10.000 habitants). Només 2 anys més tard, el 2006, aquesta xifra davalla fins al 14%. Pel que fet que el llindar de separació entre “comarca significativament rural” i “comarca predominantment urbana” és del 15%, el Gironès ha esdevingut en dos anys, si més no des d’un punt de vista tècnic i als efectes de la seva consideració, una comarca urbana enlloc d’una comarca rural.
Més enllà de xifres, dades i llindars, els habitants del Gironès som poc conscients de la gran ruralitat de la comarca. I, encara menys conscients, de la importància de conreus i boscos, de camps i hortes, de pastures i arbredes. No només per a la pròpia dinàmica econòmica, sinó per a la protecció d’un paisatge que, si bé és encara extens i ben representat, va patint mossegades any rere any. Tanmateix, només 2 dels 27 municipis que integren el Gironès tenen més de 10.000 habitants, que són Salt i Girona. La densitat de població d’aquests dos municipis, plegats, és de 2.761 habitants per hectàrea, mentre que a la resta de la comarca és només de 101,3, una clara evidència del fort contrast encara existent entre en nucli urbà de la comarca, i els pobles, viles i masos que configuren la resta del territori.

[Llegeix més....]

El centre de dia de Santa Eugènia

La gent del carrer té clar i sap valorar que les coses importants són les bàsiques. Les persones han de tenir un treball i les mateixes oportunitats, han de poder estudiar, anar a bones escoles i poder disposar d’equipaments de primer nivell. La cohesió social i territorial, que és l’eix més important del govern de la ciutat, és un autèntic desafiament per donar respostes efectives i possibles a totes aquestes qüestions tan notables per a la vida dels ciutadans i ciutadanes.

A l’Ajuntament de Girona, hem aprovat el projecte redactat per Carles Lloret per construir el futur centre de dia de Santa Eugènia a l’espai de l’antic mercat. La inversió total és d’1,1 milions d’Euros, finançada pel Pla de Barris. És un nou pas endavant a favor tant de la cohesió social com territorial. L’edifici tindrà quatre pisos. Hi haurà multitud de serveis per a la gent gran: una sala polivalent i una altra de psicomotricitat, la infermeria, el gimnàs, les dutxes, cuina, els vestuaris, la bugaderia, el menjador, entre d’altres.     

Aquest nou edifici permetrà oferir serveis i rendiments diversos. Acollir persones que ho necessitin. Hi haurà convivència entre gent gran i manutenció. Atenció personalitzada per ajudar a realitzar activitats diàries com la higiene personal. Contribuir a recuperar hàbits d’autonomia física i sociocultural, amb suport individualitzat social i familiar. Programació d’activitats de lleure, fisioteràpia i prevenció de la salut.

Les obres començaran al més aviat possible. En els últims mesos, hem realitzat inversions importants al barri de Santa Eugènia. Aquesta és ben remarcable, perquè té una claríssima connotació humana a favor de tothom, i en especial, d’un col·lectiu que hem de saber estimar i tenir-ne cura: la gent gran.

Entrades recents »