Girona, Font de la pólvora i la plaça Llimoner
4 comentaris
La ciutat és i ha estat una peça clau de l’evolució de les societats humanes: nucli organitzatiu de les primeres comunitats; escenari de trobada, diàleg i organització conjunta de la vida en comú; o espai de solucions als reptes del gran creixement demogràfic del XVIII i de la industrialització del segle XIX. A la ciutat, avui, es continua a la recerca de solucions, en un context de dificultats econòmiques a causa de la crisi, per guardar esperança en el futur.
Girona desperta cada matí per avançar i superar obstacles. És plena de gent disposada a construir nous camins. I creix en tots els sentits, perquè la ciutat la fan les persones. Estic convençuda que serem allò que ens proposem ser. La ciutat és una empresa comuna de voluntats compartides en un objectiu i el compromís és un dels actius més importants que tenim. Barri a barri, sense deixar ningú enrere, només podem avançar junts.
El barri de la Font de la pólvora –com els altres barris de la ciutat– no es resigna, tot i que coneix que no li ha estat ni serà fàcil, i s’esforça per superar totes les incerteses del demà. L’Associació de veïns del barri ha començat una campanya per preservar els espais cívics i municipals, és a dir, els espais comuns, de tots i de totes, dels veïns i de les veïnes. Ho va explicar, la Cristina Ros, presidenta de l’Associació de veïns, fa pocs dies, quan vam coincidir en la inauguració de la remodelació de la Plaça Llimoner.
El govern de la ciutat hi ha invertit més de 172 mil Euros. Aquest nou espai ha de contribuir a promoure la convivència i la relació entre tots els veïns. S’han eliminat barreres arquitectòniques, transformat murs de contenció, adaptat rampes, renovada la xarxa de clavegueram i pavimentat. És una acció més, entre moltes d’altres, que ha de contribuir i sumar, perquè els veïns tinguin les eines per continuar fent ciutat.
La millora de l’espai físic, les condicions dignes dels habitatges, la construcció d’equipaments, l’adequació de places i carrers, són passos endavant per anar avançant cada vegada més a favor d’una Girona cohesionada socialment i territorialment. No oblidar ningú, no és un ajut parcial, és una convicció assenyada a favor del bé comú.
El centre de dia de Santa Eugènia
Pots deixar el teu comentari
La gent del carrer té clar i sap valorar que les coses importants són les bàsiques. Les persones han de tenir un treball i les mateixes oportunitats, han de poder estudiar, anar a bones escoles i poder disposar d’equipaments de primer nivell. La cohesió social i territorial, que és l’eix més important del govern de la ciutat, és un autèntic desafiament per donar respostes efectives i possibles a totes aquestes qüestions tan notables per a la vida dels ciutadans i ciutadanes.
A l’Ajuntament de Girona, hem aprovat el projecte redactat per Carles Lloret per construir el futur centre de dia de Santa Eugènia a l’espai de l’antic mercat. La inversió total és d’1,1 milions d’Euros, finançada pel Pla de Barris. És un nou pas endavant a favor tant de la cohesió social com territorial. L’edifici tindrà quatre pisos. Hi haurà multitud de serveis per a la gent gran: una sala polivalent i una altra de psicomotricitat, la infermeria, el gimnàs, les dutxes, cuina, els vestuaris, la bugaderia, el menjador, entre d’altres.
Aquest nou edifici permetrà oferir serveis i rendiments diversos. Acollir persones que ho necessitin. Hi haurà convivència entre gent gran i manutenció. Atenció personalitzada per ajudar a realitzar activitats diàries com la higiene personal. Contribuir a recuperar hàbits d’autonomia física i sociocultural, amb suport individualitzat social i familiar. Programació d’activitats de lleure, fisioteràpia i prevenció de la salut.
Les obres començaran al més aviat possible. En els últims mesos, hem realitzat inversions importants al barri de Santa Eugènia. Aquesta és ben remarcable, perquè té una claríssima connotació humana a favor de tothom, i en especial, d’un col·lectiu que hem de saber estimar i tenir-ne cura: la gent gran.
Una ciutat de música
Pots deixar el teu comentari
Article escrit pel regidor Ignasi Thió sobre el dinamisme musical de la ciutat.
Girona és una ciutat de música. El pròxim 26 de juny començarà l’11è Festival de Músiques Religioses i del Món a Girona. Després de tantes edicions ja s’ha convertit en una trobada anual a favor de la convivència en la diferència i d’entendre la realitat de manera polièdrica. Els concerts de Rinaldo Alessandrini, Enrique Morente, Salif Keita, Anonymous 4 o Pierre Hantaï són una aposta per la qualitat i la diversitat.
La música és una de les més belles expressions culturals d’un poble, d’una societat o d’una ciutat. És una eina formidable per educar els nens, perquè aprenguin els valors d’una cultura entre cançons i sons. I ho és per les oportunitats que ens dóna per avançar en la cohesió social i en la trobada entre els ciutadans i ciutadanes.
La potència congressual de Girona és una excel·lent possibilitat per incentivar polítiques en pro de la música. A les pròximes setmanes, Girona viurà dos esdeveniments a tenir molt en compte: l’Assemblea General Ordinària de les Joventuts Musicals d’Espanya, entre el 28 i el 30 de maig; i el X Concurs Internacional de Direcció de l’Orquestra de Cadaqués.
El refugi del Jardí de la Infància
Pots deixar el teu comentari
La regidora Lluïsa Faxedas ha escrit aquesta article a El Punt, sobre la connexió entre l’escultura de Miquel Blay, Carles Rahola i, l’ara arranjat, refugi antiaeri del Jardí de la Infància.
Un dels objectius que l’equip de govern municipal es va marcar en començar aquest mandat, pel que fa a l’àmbit de la cultura i el patrimoni, va ser l’arranjament i adequació per a la seva visita del refugi antiaeri del Jardí de la Infància. Després de treballar-hi durant molt de temps, finalment aquesta setmana hem fet realitat el projecte. Amb la col·laboració i suport econòmic del Memorial Democràtic i la gestió portada a terme des del Museu d’Història de la Ciutat, hem pogut fer les obres mínimes de condicionament d’aquest espai que ens han permès obrir-lo al públic amb seguretat, i hi hem instal·lat una sèrie de plafons que, amb textos i fotografies, recorden els elements i fets més emblemàtics relacionats amb la història dels refugis construïts a la nostra ciutat durant la Guerra Civil espanyola. Hem d’agrair la tasca portada a terme per en Jaume Prat i en Jordi Pericot, autors dels textos citats, que han descobert moltes dades fins ara desconegudes, i han trobat fotografies i altres materials que ens ajuden a comprendre molt millor aquest episodi particular de la nostra història.
De Sant Jordi a Temps de Flors
Pots deixar el teu comentari
El passat divendres vint-i-tres d’abril tothom va tornar a sortir al carrer a la recerca de llibres i de roses. El temps no va acompanyar gaire, perquè el cel estava tapat i van caure quatre gotes. Però això no va impedir el brogit i la vitalitat, l’ambient d’acolliment i de trobada, del dia del patró de Catalunya a la capital de l’Onyar.
La primavera es viu d’una manera especial a Girona, tal vegada sigui per la llum a l’abril de la ciutat, o per la força del nostre patrimoni històric. De sobte la gent surt de casa i omple els carrers i les places. Sant Jordi és el moment inicial, primaveral, ple de vida, que continua amb Temps de Flors.
La 55a Exposició de Flors, Monuments, Patis i Jardins és una mostra artística i floral esplèndida, que se celebrarà entre el 8 i el 16 de maig. No hi ha cap altre esdeveniment que compti amb tanta participació de col·lectius de la ciutat. Any rere any, un grup de persones incorporen noves adhesions i renoven una trobada especial i plena de tradició.
L’incomparable patrimoni històric de la ciutat es converteix en l’escenari perfecte d’un espectacle natural com aquest: la Catedral, Sant Feliu, el Call, les pedres del Barri Vell. Arriba gent de molts llocs, de Catalunya i d’altres països, per passejar pels carrers o conversar sota les voltes. Girona torna a ser el centre de moltes mirades i visites. La primavera, de Sant Jordi a Temps de Flors, és una estació gironina.
Tot pagat que vénen eleccions
Pots deixar el teu comentari
El tinent d’alcalde Joan Pluma va publicar aquest interessant article:
Convergència i Unió va presentar en el darrer ple una moció relativa a les cases de l’Onyar de la Rambla i de l’Argenteria en la qual proposava que l’Ajuntament de Girona pagués la part que han de finançar els privats, argumentant que així es va fer l’any 83.
Que es va fer al seu moment l’any 1983? La posada al dia, i a fons, d’un conjunt de més de 80 cases. Però es va fer més. A iniciativa de l’Ajuntament de Girona es va posar en marxa una nova manera d’entendre la reforma de nuclis antics, afrontant actuacions integrals, d’un abast molt superior al que era habitual i d’aquesta manera, s’obrí la porta al procés més profund de reforma del parc d’habitatges que ha viscut Girona. Aquest procés dura fins avui mateix, moment en què malgrat la crisi, els gironins mantenen la necessitat d’invertir en casa seva i de contribuir a la imatge de qualitat urbana i dels edificis que la ciutat ha anat conreant des dels anys 80 visquin on visquin. Així, l’any 2009 es varen rehabilitar 225 façanes, que varen suposar un import global de 2.000.000 ?, aportats íntegrament pels seus propietaris, que en alguns casos han tramitat la seva sol·licitud de subvenció a la Generalitat. Es pot confirmar així també l’èxit de les mesures de foment de la rehabilitació en els plans de l’habitatge duts a terme pels governs de l’Estat i de la Generalitat.
Un dels conjunts en els quals no s’ha donat continuïtat a la reforma iniciada l’any 1983 ha estat el conjunt de la façana al riu Onyar. Per raons de dificultat tècnica i econòmica, les cases amb façana al riu no han estat objecte de posada al dia com ho han estat, per exemple, les façanes dels mateixos immobles que han donat a carrer, la gran majoria de les quals en un estat de manteniment més que raonable i que permet posar en relleu la sensibilitat dels seus propietaris. Cal entendre que la façana fluvial de Girona es més complexa de reformar. L’execució de bastides per afrontar els treballs de manteniment i rehabilitació encareixen aquestes accions. Transcorreguts 26 anys des de la darrera reforma, cal una posada al dia en moltes d’aquestes façanes i hem preferit substituir una política de requeriment individualitzat basat en instruments de disciplina urbanística per una via de col·laboració amb els particulars.
Santa Eugènia de Ter. La història d’un poble
Pots deixar el teu comentari
La tinenta d’alcalde de l’àrea de cultura i educació Lluïsa Faxedas ha escrit aquest article sobre el barri de Santa Eugènia. Aquí l’adjunto, perquè una ciutat només pot construir-se barri a barri.
Aquest passat diumenge -25 d’abril- una seixantena de persones vam estrenar una nova proposta del Museu d’Història de la Ciutat, Passejades pel barri, amb un itinerari guiat pel barri de Santa Eugènia. La nostra ruta, molt ben conduïda per en Jaume Prat, col·laborador habitual de les activitats del museu i un excel·lent divulgador (a més d’historiador rigorós), va començar davant del Centre cívic de Can Ninetes, l’exemple més destacat dels masos que en altres temps havien ocupat part del territori del poble de Santa Eugènia de Ter. Vam resseguir el perímetre del que n’havia estat el nucli, tot coneixent anècdotes del passat del poble; tot seguit vam parlar de la Marfà, una de les fàbriques tèxtils més emblemàtiques, ara en procés de transformació en un centre cultural que també inclourà un espai patrimonial sobre el barri i la industrialització de la ciutat. El recorregut va seguir amb les referències a la Sèquia Monar i els horts, tot visitant el safareig públic recentment restaurat gràcies a la col·laboració del Consorci Alba-Ter. Després vam anar cap a la zona de la Rodona, tot debatent sobre els antics límits entre Girona i Santa Eugènia; i finalment, vam parlar de l’antic Pont del Dimoni i de l’actual Col·legi de Santa Eugènia o Col·legi Groc, del qual en Jaume ens va explicar algun secret, que interessarà els arquitectes i creiem que estaria bé que publiqués ben aviat.
El teatre de Sant Narcís: aposta per fer barri i fer ciutat
Pots deixar el teu comentari
Ahir, divendres, vam tenir el goig d’inaugurar la reforma del Teatre del Centre Cívic de Sant Narcís, un dels espais més populars i utilitzats del barri. El teatre formava part de l’Hogar del Productor, espai cívic i social construït, com la part més característica del barri de Sant Narcís, per l’arquitecte Ignasi Bosch a principis dels anys cinquanta i promogut per l’Obra Sindical del Hogar. A principi dels vuitanta, l’Ajuntament va poder comprar i rehabilitar aquest espai, que va reobrir el 1989 com a Centre Cívic de Sant Narcís; aquest és, doncs, el més antic dels set equipaments que actualment componen la xarxa de centres cívics de la ciutat, i sens dubte, un dels més vitals, més dinàmics, i amb més capacitat d’acollir i donar servei a un gran nombre de ciutadans, associacions i entitats. Al llarg d’aquestes gairebé sis dècades d’existència, el teatre i el centre han format part integral de la vida del barri en la seva dimensió més lúdica i quotidiana, probablement la més autèntica. Durant tot aquest temps, l’espai del teatre ha anat essent àmpliament utilitzat per fer-hi tot tipus d’activitats; tanmateix, aquest mateix ús havia anat posant de relleu de forma cada vegada més evident les seves deficiències.
És precisament perquè som ben conscients del dinamisme ciutadà del barri de Sant Narcís, i de la necessitat de disposar d’espais plenament disponibles i equipats per dur-hi a terme les diverses propostes que sorgeixen, que des del govern municipal ens va semblar important poder executar la reforma del teatre en aquesta legislatura, un projecte complex i costós, però del tot necessari. Per això no vam dubtar a incloure’l en els projectes subvencionats pel FEIL com un dels més significatius i que va rebre una major dotació.
Sant Jordi a Girona
Pots deixar el teu comentari
La ciutat de Girona té una llum especial durant la diada de Sant Jordi. Els carrers, les places, els barris i les voltes s’engalanen, plenes de llibres i de roses. La primavera ja ha agafat empenta i té una particular força i calidesa. El vint-i-tres d’abril és un dia de joia, de gent, de catalanitat i de cultura.
La ciutadania, la societat civil i les institucions han fet possible que la capital de l’Onyar avui sigui referència com a lloc de cultura: teatre, música, llibres… Com que cada vegada més gent coneix la potència de la nostra oferta cultural, a ningú no estranya que la diada catalana de Sant Jordi sigui un autèntic esdeveniment a Girona.
Al costat de la cultura, el comerç és un dels altres punts forts de la nostra ciutat. Precisament, en motiu de la proximitat del vint-i-tres d’abril, l’Agrupació de Comerços Girona Centre Eix Comercial ha presentat el relat El temps no és teu, Ermessenda de Roser Rimbau. És una magnífica iniciativa. La cultura i el comerç són vectors importants dels gironins i gironines. En aquesta ocasió, per la fantàstica oportunitat de la nova arribada de Sant Jordi, van de la mà, amb una proposta tant original com creativa.
Convivència i seguretat
Pots deixar el teu comentari
El dissabte trenta de gener vam celebrar la tradicional Diada de la Policia Municipal de Girona amb lliurament de guardons i condecoracions per reconèixer públicament la vocació de servei i el treball diari a favor de la nostra ciutadania dels agents de policia de la ciutat.
La seguretat és un dels drets bàsics que les institucions d’una societat han de garantir per a tots els ciutadans i ciutadanes. Fa pocs dies ha sortit una notícia important per a Girona: els delictes de l’any passat han disminuït un 5,5% respecte del 2008. És una bona dada estadística i ens n’hem de felicitar.
