Barri a barri
Aquests dies recupero un article publicat l’any 2008 per reiterar una idea: una ciutat només es pot construir barri a barri i sense oblidar ningú.
Amb la inauguració, ahir dissabte, del Centre Cívic Ter i de la Biblioteca Antònia Adroher, l’Ajuntament de Girona ha fet realitat un somni i un desig compartit amb els veïns i veïnes de Taialà, Germans Sàbat, Fontajau, Sant Ponç i Domeny: la de dotar els barris de l’esquerra del Ter d’un equipament cívic i cultural de primer ordre, que es convertirà des d’ara en punt de trobada i espai dinamitzador per a tots els qui viuen en aquest sector de la ciutat.
Són aquests uns barris que, junts, conformen allò que n’anomenem l’esquerra del Ter: barris amb una forta identitat pròpia, i amb una història intensa de treball, d’esforç i de lluita per millorar les condicions de vida a nivell individual i també col·lectiu. Una lluita que els successius governs democràtics d’aquest ajuntament han compartit i a la que han contribuït tot transformant completament aquest sector de la ciutat, que ara pot encarar amb optimisme les properes transformacions urbanes.
Convivència i seguretat
Pots deixar el teu comentari
El dissabte trenta de gener vam celebrar la tradicional Diada de la Policia Municipal de Girona amb lliurament de guardons i condecoracions per reconèixer públicament la vocació de servei i el treball diari a favor de la nostra ciutadania dels agents de policia de la ciutat.
La seguretat és un dels drets bàsics que les institucions d’una societat han de garantir per a tots els ciutadans i ciutadanes. Fa pocs dies ha sortit una notícia important per a Girona: els delictes de l’any passat han disminuït un 5,5% respecte del 2008. És una bona dada estadística i ens n’hem de felicitar.
La Mercè
Ha estat una feliç coincidència la celebració dels vint-i-cinc anys de La Mercè i la culminació de les obres de rehabilitació. Les actuacions han estat moltes: sanejament i reparació de totes les cobertes (la de l’Auditori és completament nova), creació de baixants de les façanes principals i la posada a punt de tot el claustre; habilitació de recepció, la sala del pati, nous camerinos i el nou arxiu; reordenació d’espais tècnics i de serveis (amb especial cura en la construcció de serveis per a discapacitats); i la millora de les instal·lacions elèctriques. El projecte ha estat dissenyat per l’arquitecte Joan Tarrús i fet per Arcadi Pla. Girona se sent orgullosa de totes les seves potencialitats culturals, perquè són un dels seus actius més significatius i valorats.
Victòria Saget
Els blocs són una bona eina comunicativa. Aquest també és ben útil per acostar la política a la ciutadania i, per aquesta raó, us vaig parlant del meu equip i de les persones que en formen part.
54 anys. Diplomada en Magisteri, especialitat Preescolar per l’Escola de Mestres de Girona. Llicenciada en Filosofia i Lletres, secció Ciències de l’Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona. També té el Diploma de mestra de català per l’ICE. És mestra parvulista encara que en l’actualitat exerceix a primària. Ha estat cap d’estudis dos cursos i directora durant dotze de l’escola Migdia. Fundadora i coordinadora de la revista de l’escola “La Xinxeta” i durant molts anys participa de la redacció de la revista “El Tarlà”. Ha col•laborat amb la UdG en diverses experiències escolars sobre revistes, salut, practicum… És membre del Consell Escolar Municipal on ha representat diferents sectors, directors, mestres sindicats de la FETE-UGT i en aquests moments com a regidora. Casada, té dos fills i dues filles i des de fa poc una néta. Vinculada durant molts anys, a través dels seus fills, al Girona Club d’Hoquei. S’incorporà en la darrera legislatura i és regidora delegada d’Organització Administrativa.
Entrevista
El periodista Tapi Carreras va fer-me aquesta entrevista, que va aparèixer publicada a Diari de Girona, el diumenge 24 de gener.
En els vuit anys que fa que és al capdavant del govern Girona ha crescut força en nombre d’habitants. Els serveis han crescut proporcionalment?
Sí que ha crescut molt. Però les proporcions són difícils de determinar. Crec que el model de ciutat que havíem anat construint des dels anys vuitanta ha estat molt vàlid i molt sòlid. I sobre aquest tipus de model d’atenció a les persones, s’ha pogut crear serveis quan ha estat necessari i ampliar equipaments de tot tipus. I hem anat desplegant el Pla General aprovat el 2002. Aquells compromisos amb la població traduïts amb accions de serveis educatius, socials i culturals amb els seus equipaments han tingut una continuïtat perquè hi havia unes bases molt sòlides. Aquests vuit anys s’han afrontat amb il·lusió i essent conscients dels canvis que pot produir una població més gran.
Quantes inauguracions pot haver fet en tots aquest anys? Quan fas balanç, et sorprens de la quantitat d’accions que s’han fet. Així a raig i que recordi primer la piscina de Can Gibert del Pla. L’any següent el centre cívic del Pont Major i la seva biblioteca i les noves sales del Museu d’història dels Jueus. L’any 2005 vam inaugurar l’escola bressol de Sant Narcís i la del Pont Major. El 2006 hi ha la inauguració de l’Estació- Espai Jove, el pavelló del Pont Major, l’Auditori-Palau de Congressos, el nou arxiu administratiu, la gespa artificial de tres camps de futbol, el centre jove de Salut o les obres del Teatre Municipal. Més endavant l’escola bressol Garbí, la plaça Picasso i la sala de la Sardana. Fa dos anys el Centre Cívic el Ter i la seva biblioteca o la primera exposició del Bòlit. L’any passat la plaça Domènec Fita o l’escultura Contra l’Invasor al Jardí de la Infància. També s’han fet els projectes del pla de Barris i hem refet carrers com la Rutlla i s’han obert molts centres educatius. Miro enrere i veig una actuació molt àmplia i seguint un programa pactat amb les altres forces de govern.
Les músiques religioses: una bona aposta cultural.
2 comentaris
L’oferta músical de la ciutat de Girona compte amb un sòlid festival de músiques religioses.
El dia 5 de gener passat en aquest mateix diari, vaig rebre un suggeriment d’una de les persones que més treballen i s’estimen la música a Girona, Josep Pujol i Coll. Llavors va escriure que era un bon moment per no fer l’onzè Festival de Músiques Religioses i del Món.
Avui escric per agrair-li el suggeriment. Però també per afegir-hi que creiem que no li hem de fer cas, perquè –tal com ell mateix admetia en la carta– el concepte continua sent ben interessant: «Un festival d’espiritualitat multicultural en una ciutat on la religió ha deixat una petja notable.» Els directors i jo mateix no compartim ni que no s’hagi consolidat un públic estable, ni que el festival no hagi contribuït a estabilitzar un teixit de producció artística pròpia, ni la comparació amb Temporada Alta o Temps de Flors. I en donaré algunes bones raons.
El Festival de Músiques Religioses del Món de Girona ha aconseguit passar al davant d’altres grans festivals de les comarques gironines en venda d’entrades i, per tant, els resultats de taquilla són ben satisfactoris.
Una administració local per al servei de la ciutadania.
Pots deixar el teu comentari
L’Administració local té, com a mínim, dos deures importants: mantenir l’austeritat amb el màxim rigor i eficàcia; però alhora donar i millorar els serveis de la ciutadania.
Durant els últims dies aquest diari ha dedicat diferents notícies, reflexions i articles sobre l’augment de la despesa de personal durant els últims deu anys als ajuntaments de comarques gironines. S’ha produït, en efecte, un increment de la inversió en capital humà i estic convençuda que això ha repercutit en benefici de tota la ciutadania.
Al govern municipal de Girona hem hagut d’atendre una demanda creixent de necessitats socials, perquè hem anat donant més solucions als problemes de la ciutadania, i perquè la població de la ciutat no ha parat de créixer. En aquest temps, hem construït i creat nous equipaments i hem endegat activitats culturals, socials, educatives, preventives, policials, d’habitatge, ocupacionals, esportives… Per tant, i com que estem convençuts que la fortalesa de l’Estat del benestar cohesiona la comunitat i ens fa més forts com a societat, l’augment d’aquesta partida ens ha estat tan necessària com inevitable.
Haití
Quan va començar el terratrèmol d’escala set amb l’epicentre a pocs quilòmetres de la capital haitiana, aquest país de l’Amèrica central ja era el més pobre de tot el continent. Una setmana i alguns dies més tard des de l’inici de la tragèdia, la situació continua essent molt difícil i l’ajut humanitari no arriba amb prou urgència. És del tot previsible que Haití –aquesta terra que va abolir l’esclavitud abans que ningú– necessitarà inversions molt importants durant els pròxims mesos per recuperar-se i poder afrontar el futur amb un somriure. El compromís de tots els països i de totes les persones amb aquests homes i dones és requerit per la nostra i comuna condició humana. L’Ajuntament de Girona ha aprovat un ajut de dotze mil euros amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. És un granet més de sorra per començar una enorme tasca de reconstrucció pendent.
La cultura és i serà un motor econòmic de primer ordre
Pots deixar el teu comentari
La fortalesa del present i del futur de la cultura a la ciutat de Girona és un dels nostres actius més importants. L’article de Lluisa Faxedas presenta:
El Pla estratègic de cultura de la ciutat de Girona
M. Lluïsa Faxedas
Avui al vespre es presenta al Centre Cultural la Mercè (20 h) el procés de treball del pla estratègic de cultura de la ciutat de Girona, que impulsa l’Ajuntament de Girona, juntament amb el Consell de les Arts i la Cultura de la ciutat. Aquest procés està concebut com un treball participatiu entre les institucions, les entitats i la ciutadania de Girona per tal de definir de manera conjunta i consensuada quines han de ser les principals línies que guiïn el futur de l’acció cultural a casa nostra. Malgrat aquest impuls municipal, la nostra voluntat és que aquest sigui un pla per a tota la ciutat, no només per a l’Ajuntament, i per això la nostra vocació és la d’intentar que s’hi sumi el màxim de gent possible, i no tan sols els que directament estiguin vinculats a l’acció cultural. El nostre objectiu és molt ambiciós: pretenem situar la cultura en el centre de la discussió i l’acció política a la nostra ciutat, perquè creiem, per molts motius, que realment a l’entorn de la cultura és possible articular totes les dinàmiques de desenvolupament de la ciutat en tots els aspectes. Així mateix, pretenem que aquest procés fomenti la interrelació i el coneixement mutu entre tots els agents culturals de la ciutat, per afavorir i enfortir el teixit associatiu de la ciutat. Finalment, esperem que del procés en surtin les idees clau que, amb la força que dóna el suport ciutadà, estableixin les línies mestres de l’acció cultural de la ciutat pels propers temps.
Un projecte sòlid
Pots deixar el teu comentari
Joan Pluma explica molt encertadament en un esplèndid article publicat avui, 13 de gener, a Diari de Girona, la diferència entre la solidesa i la boira. Aquí us l’adjunto.
Podem parlar d’una política situada en el pessimisme? Francament se’m fa difícil percebre que la proposta liderada per Anna Pagans sigui una proposta resignada i obligada a esperar una alternativa que alguns voldrien veure créixer. El govern d’Anna Pagans no es resigna a la condició que alguns voldrien, sinó que amb un estil propi, va creant aliances i complicitats per fer progressar Girona.
Mirem la Universitat de Girona. Un projecte que qualla dia a dia, fins i tot en un context de crisi. Avui els diaris ens expliquem que el Ministeri de l’Habitatge finançarà la restauració de les cobertes de Sant Domènec -dedicant-hi prop d’un milió d’euros- i que ho farà mentre entra en funcionament un vell edifici refet a fons per acollir una facultat, la de Ciències de l’Educació. En paral·lel, la Facultat de Medicina ja camina amb la mirada posada en un nou pol sanitari a Sarrià de Ter, just al límit entre Girona i aquest municipi veí i a tocar del Trueta.
